Una de les coses més importants a tenir en compte en relació a la detecció o al dignòstic d’un trastorn específic d’aprenentatge, com és la Dislèxia, és les conseqüències que implica que succeeixi en un moment més precoç o avançat en la vida d’una persona. 

Per parlar d’això, us presentem el cas hipotètic d’en Xavier, que rep el diagnòstic de Dislèxia a 5è de primària. Però… com de diferent hagués sigut la seva vida si s’haguessin detectat les seves dificultats precoçment?

A primer de primària, sense diagnòstic encara, li costa llegir i sent rebuig per la lectura. Té por a sortir davant de la classe i hi ha dies que no vol anar a l’escola. Rep la pressió de pares i mestres que li diuen que ha de practicar més i esforçar-se. Es frustra fàcilment i sovint es compara amb els seus companys i se sent inferior.

Per contra, si ja s’ha fet una detecció de les seves dificultats, en Xavier serà un nen entès i atès, que anirà compensant les seves dificultats des de l’inici de primària. No tindrà tanta pressió per part dels seus pares i mestres, ja que també seran coneixedors de les dificultats i també estarà més acceptat entre els companys. Des de ben petit, sabrà quines dificultats i potencialitats té, i això li aportarà estabilitat emocional. No tindrà por a preguntar els dubtes i demanar ajuda quan la necessiti. 

A 5è de primària, finalment en Xavier és diagnòsticat de Dislèxia. Com viu el canvi a l’ESO amb una detecció tan tardana? Ha notat molt el canvi de dificultat amb el pas a la següent etapa acadèmica. Ha de dedicar més temps que els seus companys a estudiar i les dificultats lectores li demanen un gran esforç a l’hora de fer tasques de l’escola. Possiblement necessiti l’ajuda d’un professor particular per seguir el ritme de la classe i pensa que val menys que els altres. Està desmotivat i se sent superat per les exigències acadèmiques. 

D’altra banda, en Xavier és una persona molt diferent quan ha d’afrontar aquest canvi si s’han detectat les seves dificultats de forma precoç. Disposarà de més eines, coneixerà els seus punts forts i dèbils i tindrà estratègies compensatòries. Tot i que podrà tenir dificultats, tindrà més possibiltats de ser autònom i confiar en les seves capacitats. 

En la vida adulta, en Xavier que va rebre el diagnòstic a 5è de primària és molt creatiu i té idees originals, però es mostra insegur en les exposicions orals i escrites. Té dificultats per omplir un formulari, enviar un correu electrònic o llegir una notificació. No es veu capaç d’afrontar situacions noves tant en l’ambient laboral com el personal

En Xavier a qui li van detectar precoçment les seves dificultats també serà molt creatiu i tindrà idees originals, però, a més, disposarà de més recursos a nivell oral i escrit. Serà capaç d’organitzar i preparar amb antelació les demandes del dia a dia i es veurà més capaç per afrontar nous reptes laborals i personals. En Xavier és un cas inventat, però basat en experiències reals. Amb la detecció i intervenció precoç evitem fer persones infelices, és per això que li donem tanta importància. Amb una detecció precoç, el nen és atès i entès. Les millores que s’observen durant i després de la intervenció no només són instrumentals, sinó que s’apliquen a totes les facetes de la vida.